Itinerari de Montjüic

dijous, 12 de juny del 2008

Dijous 5 de juny.

Avui hem treballat per zona de Montjuïc, teníem que estar a Plaça Espanya a les 9:15h. A partir d'aquí vam anar pujam la muntanya cap el Palau Nacional. Per el camí teníem que trobar molts personatges de la mitologia grecoromana. Vam trobar moltes i va ser molt fàcil reconeixer-les gracies a les últimes pàgines del dossier. Vam fer-lis una fotografia a cadascuna i les vam identificar.
Totes les estàtues que hi han a continuació són les que vam trobar per el camí des de plaça Espanya fins al Palau Nacional. Només vam saber reconèixer la segona de la segona fila, que és Ares o Mart.

Vam passar-nos quasi tot el dia buscant l'escultura d'un faune, que se suposa que estava amagat entre les herbes. I al final després de molt esforç ho vam trobar, encara que no estava la estàtua, vam trobar el lloc on se suposava que tenia que estar la estàtua. Sabem que estava allà perquè li vam preguntar a molta gent i tothom deia que estava allà i també vam trucar al José Yeste, l'únic professor que sabia on estava, perquè ens digués si era aquell lloc o no. Ens va dir que si. Però també vam trobar a una font un faune amb unes altres persones i les vam fotografiar, així que ho deixaré aquí també.

Vam arribar a la Caixa fòrum que antigament era una fabrica tèxtil. Vam entrar i vam demanar informació sobre les activitats actuals i ens van donar un llibret on posa que actualment es fan: exposicions, humanitats, música, activitats educatives, multimèdia, informació de persones grans, activitats socials i programes familiars.Tot seguir, vam anar al Palau Nacional. El museu que acull és el Museu Nacional d'Art de Catalunya des de el segle X fins als anys 40 del segle XX. S'hi poden visitar obres romàniques, gòtiques, el renaixement del Barroc, etc. Des d'aquí tenim una bonica visió de la Plaça d'Espanya. Tot aquest recinte es va construir l'any 1929 per motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. La finalitat que tenen els edificis situats a banda i banda de l'avinguda Mª Cristina es la d'alvergar fires. Davant del Palau Nacional es pot observar una gran font anomenada la Font Màgica. A la dreta, unes escales mecàniques ens van portar fins al Estadi Olímpic de Montjüic que va ser construït l'any 1929 per l'arquitecte Pere Domènech i Roure. El estadi es va reinaugurar l'any 1989, i la primera competició esportiva va se per als Jocs Olímpics i aquest esdeveniment és el més important que s'ha celebrat a l'Estadi Olímpic. Durant les olimpíades el Palau Sant Jordi va ser el principal pavelló cobert dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, acollin les finals de les competicions de gimnàstica. Actualment acull regularment espectacles esportius de tot tipus, des de basquet fins a exhibicions de motocròs, també deports no habituals de practicar en pavellons especialitzats com la natació. I esque amb motiu dels campionats del mon de natació de 2003, celebrats a Barcelona, es va instal·lar una piscina reglamentaria de 50x25 metres on es va disputar les principals probes dels campionats. A més a més de grans espectacles esportius, el Palau Sant Jordi es un dels llocs més solicitats de Barcelona per la organització d'espectacles musicals y teatres, degut al seu gran foro, comoditat, i a la excel·lent sonoritat del recinte.La Torre Calatrava es una torre que té com a funció les telecomunicacions, Telefònica. A continuació tenim situat al mapa de Montjüic l'Inefc, el camp de beisbol, la pista d'hípica i el gimnàs de la Fuixarda.

Més tard vam anar al Museu Etnològic i vam arribar a una font molt coneguda anomenada la Font del Gat i la cançó que l'ha fet famosa ha sigut la de Baixant a la Font del Gat que diu així: "Baixant de la font del gat, una noia, una noia, baixant de la font del gat, una noia i un soldat. Pregunteu-li com se diu: Marieta, Marieta, pregunteu-li com se diu: Marieta de l'ull viu."
Teniem que posar una foto de grup, però aquella pregunta ens la vam saltar sense donar-no's conta. Però per si d'ecàs li vam fer una foto al rètol que hi havia allà al costat de la font.

Vam continuar cap abaix seguint un passeig anomenat de Santa Madrona, vam trobar un rètol a mà dreta on posava Teatre Grec . S'anomena així perquè té forma de teatre grec. El 27 de juny es posarà en funcionament per el públic. Els jardins que estan situats en aquest recinte s'anomenen jardins Laribals. Quan vam sortir del Teatre Grec, vam tornar per el camí però on havíem arribat i ens vam dirigir cap l'avinguda de l'Estadi cap als jardins de Mossèn Cinto, deixant enrere la Fundació Miró. Miró va ser un pintor i escultor. L'escultor de la Fundació Miró va ser Josep Lluís Sert l'any 1975. A partir del segle XX s'hi van fer exposicions contemporànies. Un total de 40 obres, procedents de col·leccions privades y públiques de tot el mon. Els jardins Mossèn Cinto ocupen una extensió de 4,3 ha. i van ser inaugurats l'any 1970. Antigament aquest indret s'havia utilitzat com a pedrera. Vam entrar al parc i vam veure a la part superior un seguit de llacs i estanyols aquàtiques. A baix de tot, envoltant el llac, vam trobar una escultura i uns quants exemplars d'un fòssil vivent: Ginkgo biloba.
Concretament vam trobar 2 exemplars.

L'arbre del Ginkgo Biloba és l'espècie viva d'arbre mes antiga del món, ja que es creu que ha sobreviscut durant 200 milions d'anys. Aquest arbre pot viure durant 1.000 anys i creix a una altura de 120 peus. El Ginkgo Biloba s'ha utilitzat en la medicina oriental des de fa 5.000 anys. És l'arbre més resistent als insectes, a la malaltia i a la contaminació. En Europa, el Ginkgo Biloba és una medicina de prescripció, i a Alemanya i França esta entre les medicines prescrites.
Les plantes que podem trobar en els estanyols són aquàtiques. Hi ha una escultura d'una noia amb unes flors a la mà, aquestes flors s'anomene Llitis, també hi ha un poema que hi diu "bonica es la rosa, mes ho es el ram, mes ho es el lliti, que floreix tot l'any.